Cuentos sobre emociones y momentos especiales

Un conte sobre la necessitat de fugir de la guerra i el poder de la música, que uneix pobles i persones. La Kalina arriba a una nova ciutat amb una petita motxilla i el seu violí, després d’abandonar la seva llar a causa de la guerra. Adaptar-se no és fàcil: els seus companys la veuen diferent i alguns se’n riuen d’ella. Un dia, a l’escola, la Kalina toca una melodia que és alhora trista i alegre. I aleshores passa una cosa màgica: tots els nens i nenes senten ganes de ballar, perquè la música els parla en un llenguatge universal que tothom comprèn. Un relat colpidor que mostra com l’art obre camins de trobada i esperança. Edat recomanada: a partir de 5 anys. Per què t’agradarà aquest conte Una història que tracta amb delicadesa l’experiència de l’exili. Mostra el poder de la música per unir les persones més enllà de les paraules. Fomenta l’empatia, la integració i el respecte a la diversitat. Il·lustracions expressives i plenes de sensibilitat. Ideal per treballar a l’aula la convivència i la inclusió. Inclou annex per descobrir els secrets dels instruments. Una lectura que combina emoció, art i resiliència. Adaptat a Lectura Fàcil.

Un cuento sobre la necesidad de huir de la guerra y el poder de la música, que une pueblos y personas. Kalina llega a una nueva ciudad con una pequeña mochila y su violín, tras abandonar su hogar por la guerra. Adaptarse no es fácil: sus compañeros la ven diferente y algunos se burlan de ella. Un día, en la escuela, Kalina toca una melodía que es a la vez triste y alegre. Y entonces ocurre algo mágico: todos los niños y niñas sienten ganas de bailar, porque la música les habla en un lenguaje universal que todos comprenden. Un relato conmovedor que muestra cómo el arte abre caminos de encuentro y esperanza. Edad recomendada: a partir de 5 años. Por qué te gustará este cuento Una historia que aborda con delicadeza la experiencia del exilio. Muestra el poder de la música para unir a las personas más allá de las palabras. Fomenta la empatía, la integración y el respeto a la diversidad. Ilustraciones expresivas y llenas de sensibilidad. Ideal para trabajar en el aula la convivencia y la inclusión. Incluye anexo para descubrir los secretos de los instrumentos Una lectura que combina emoción, arte y resiliencia. Adaptado a Lectura Fácil 

Un libro para acompañar a las niñas a recibir su primera menstruación de manera consciente y positiva. Cuando Tania descubre una mancha de sangre en su ropa, cree que se ha hecho daño. Pero su madre le explica que no es motivo de miedo: es la señal de que su poder lunar está llegando. Este cuento inicia a las niñas en la vivencia de su primer ciclo menstrual como algo natural y sagrado, ayudándolas a conectar con el ritmo de la naturaleza y con su propio cuerpo. Un recurso único para vivir esta etapa desde el respeto, la conciencia y la belleza. Edad recomendada: A partir de 9 años - Juvenil Por qué te gustará este cuento Acompaña a las niñas en el tránsito hacia la menstruación con ternura y claridad. Presenta la primera regla como un proceso positivo y empoderador. Refuerza la conexión con la naturaleza y los ciclos vitales. Ilustraciones delicadas y expresivas de Claudia Tremblay. Ideal para leer en familia y abrir un diálogo cercano y respetuoso. Incluye materiales pedagógicos complementarios en QR. Una propuesta que transforma el miedo en confianza y celebración. Adaptado a Lectura Fácil Esta obra ha recibido una ayuda a la edición del Ministerio de Cultura y Deporte.  

Adiós, abuela es un álbum ilustrado de Mieke van Hooft y Ronald Heuninck sobre Fiona, una niña cuya abuela ha muerto. Los animales del jardín le cuentan recuerdos de ella, y al final Fiona planta un jardín con su madre. Recomendado a partir de 3 años, 24 páginas. De qué trata La abuela de Fiona ha muerto y Fiona está muy triste. No hay rodeos ni metáforas: el cuento lo dice así, desde la primera página. Entonces aparecen el caracol, la mariposa, el abejorro, el ratón, la rana y la hormiga, y cada uno le cuenta algo que recuerda de la abuela. Al final Fiona hace un jardín con su madre, y en ese jardín vuelve a sentirla cerca. El libro no explica la muerte ni la resuelve: acompaña el rato de estar triste y enseña que los recuerdos también son una forma de seguir queriendo. Por qué acompaña bien a esta edad A los tres o cuatro años un niño entiende la muerte a trozos y vuelve a preguntar lo mismo muchas veces. Por eso funciona un cuento corto, con imágenes tranquilas, que se puede releer tantas noches como haga falta. Los animales que hablan con Fiona dan al niño una distancia desde la que mirar: no es él quien ha perdido a alguien, es ella. Y el jardín del final ofrece algo concreto que hacer, que a esta edad consuela más que cualquier explicación. Quién lo escribe e ilustra Mieke van Hooft (Heusden, Países Bajos, 1956) es escritora a tiempo completo y ha publicado más de cincuenta libros para niños. Las ilustraciones son de Ronald Heuninck, ilustrador y diseñador neerlandés con más de veinte años de oficio, que en su tiempo libre cuida su jardín y hace teatro de títeres para niños. Preguntas frecuentes ¿A partir de qué edad es este cuento? A partir de 3 años. El texto es breve y el vocabulario, sencillo. Está pensado para leerlo acompañado, porque es probable que surjan preguntas durante la lectura y conviene que haya un adulto cerca para responderlas. ¿Habla de la muerte de forma directa? Sí. Dice que la abuela ha muerto, sin eufemismos ni imágenes que lo disfracen. Lo hace con un tono tranquilo y sin escenas dramáticas: no hay enfermedad, ni hospital, ni despedida. La historia empieza cuando la abuela ya no está. ¿Sirve si quien ha muerto no es la abuela? Sí. Lo que el cuento muestra —la tristeza, los recuerdos compartidos, el gesto de plantar algo— no depende de quién sea la persona. Muchas familias lo usan tras la pérdida de un abuelo, de otro familiar o incluso de un animal de casa. ¿Está publicado en catalán? Sí. La edición en catalán se titula Adéu, àvia y tiene las mismas ilustraciones, formato y número de páginas. Esta ficha corresponde a la edición en castellano.

Hablar de la muerte con los niños, hacerlo más fácil y menos tabú. Clara está muy triste por la muerte de su hermanito Miguel. "Ya no le hacía falta mirar" le dice su madre cuando Clara le pregunta por qué su hermano tiene los ojos cerrados. "Lo ve todo de otra forma", añade.Estas sencillas palabras, junto con el calor de su maestra y su familia, ayudan a Clara a entender un poco mejor qué le ha pasado a su hermano pequeño.   Datos técnicos: A partir de 4 años Núm páginas: 32 2ª edición Descargar la ficha del cuento  El nen dels estels

Una tierna historia para acompañar a los niños en la caída de los primeros dientes. El pequeño castor está muy asustado: ¡le caerá uno de sus grandes dientes! Cree que sin él podría dejar de ser un verdadero castor. Pero pronto descubrirá que crecer implica cambios, y que estos también traen consigo confianza y nuevas oportunidades. Con delicadeza, este cuento ayuda a los niños a vivir con naturalidad y seguridad la etapa de la caída de los dientes. Edad recomendada: a partir de 5 años. Por qué te gustará este cuento Acompaña a los niños en la etapa de la caída de los dientes. Refuerza la confianza y la seguridad en los procesos de crecimiento. Una narración tierna y divertida que transmite calma y humor. Ilustraciones llenas de expresividad y encanto. Ideal para trabajar en familia o en la escuela los cambios del crecimiento. Una historia que transmite ternura y resiliencia.

Adéu, àvia és un àlbum il·lustrat de Mieke van Hooft i Ronald Heuninck sobre la Fiona, una nena a qui se li ha mort l'àvia. Els animals del jardí li expliquen records d'ella i, al final, la Fiona fa un jardí amb la seva mare. Recomanat a partir de 3 anys, 24 pàgines. De què tracta L'àvia de la Fiona ha mort i la Fiona està molt trista. No hi ha giravolts ni metàfores: el conte ho diu així, des de la primera pàgina. Llavors apareixen el cargol, la papallona, el borinot, el ratolí, la granota i la formiga, i cadascun li explica alguna cosa que recorda de l'àvia. Al final la Fiona fa un jardí amb la seva mare, i en aquell jardí la torna a sentir a prop. El llibre no explica la mort ni la resol: acompanya l'estona d'estar trist i ensenya que els records també són una manera de continuar estimant. Per què acompanya bé aquesta edat Als tres o quatre anys un infant entén la mort a trossos i torna a preguntar el mateix moltes vegades. Per això funciona un conte curt, amb imatges tranquil·les, que es pot rellegir tantes nits com calgui. Els animals que parlen amb la Fiona donen a l'infant una distància des d'on mirar: no és ell qui ha perdut algú, és ella. I el jardí del final ofereix alguna cosa concreta a fer, que a aquesta edat consola més que qualsevol explicació. Qui l'escriu i l'il·lustra La Mieke van Hooft (Heusden, Països Baixos, 1956) és escriptora a temps complet i ha publicat més de cinquanta llibres per a infants. Les il·lustracions són d'en Ronald Heuninck, il·lustrador i dissenyador neerlandès amb més de vint anys d'ofici, que en el temps lliure cuida el seu jardí i fa teatre de titelles per a infants. Preguntes freqüents A partir de quina edat és aquest conte? A partir de 3 anys. El text és breu i el vocabulari, senzill. Està pensat per llegir-lo acompanyat, perquè és probable que surtin preguntes durant la lectura i convé que hi hagi un adult a prop per respondre-les. Parla de la mort de manera directa? Sí. Diu que l'àvia ha mort, sense eufemismes ni imatges que ho disfressin. Ho fa amb un to tranquil i sense escenes dramàtiques: no hi ha malaltia, ni hospital, ni comiat. La història comença quan l'àvia ja no hi és. Serveix si qui ha mort no és l'àvia? Sí. Allò que el conte mostra —la tristesa, els records compartits, el gest de plantar alguna cosa— no depèn de qui sigui la persona. Moltes famílies el fan servir després de la pèrdua d'un avi, d'un altre familiar o fins i tot d'un animal de casa. Està publicat en castellà? Sí. L'edició en castellà es titula Adiós, abuela i té les mateixes il·lustracions, format i nombre de pàgines. Aquesta fitxa correspon a l'edició en català.

Un llibre per acompanyar les nenes a rebre la seva primera menstruació d’una manera conscient i positiva. Quan la Tània descobreix una taca de sang a la seva roba, creu que s’ha fet mal. Però la seva mare li explica que no és motiu de por: és el senyal que el seu poder lunar està arribant. Aquest conte inicia les nenes en la vivència del seu primer cicle menstrual com quelcom natural i sagrat, ajudant-les a connectar amb el ritme de la natura i amb el seu propi cos. Un recurs únic per viure aquesta etapa des del respecte, la consciència i la bellesa. Edat recomanada: a partir de 9 anys – Juvenil. Per què t’agradarà aquest conte Acompanya les nenes en el trànsit cap a la menstruació amb tendresa i claredat. Presenta la primera regla com un procés positiu i empoderador. Reforça la connexió amb la natura i els cicles vitals. Il·lustracions delicades i expressives de la Claudia Tremblay. Ideal per llegir en família i obrir un diàleg proper i respectuós. Inclou materials pedagògics complementaris en QR. Una proposta que transforma la por en confiança i celebració. Adaptat a Lectura Fàcil. Aquesta obra ha rebut una ajuda a l’edició del Ministerio de Cultura y Deporte.

Un conte d'aniversari és un àlbum il·lustrat per Rosa M. Pujol Clapés, amb text recollit per les escoles Waldorf, que explica com un infant tria els seus pares des del món celeste i arriba a la Terra. Recomanat a partir dels 4 anys, té 32 pàgines i enquadernació en cartoné. De què tracta Abans de néixer, l'infant del conte és a l'altre costat de l'arc de Sant Martí, al món celeste. Des d'allà mira cap avall i tria els seus pares. El relat el segueix en aquest camí fins que arriba a la Terra i neix dins la seva família. A partir d'aquí, l'aniversari deixa de ser només una festa: és el dia que recorda aquell moment i que es torna a celebrar any rere any. El to és tranquil i la narració, breu. Per què acompanya bé aquesta edat Cap als quatre anys apareix una pregunta que gairebé totes les famílies reconeixen: d'on vénen els nadons. Es pot respondre de moltes maneres, i aquest conte n'ofereix una. No dona una explicació: dona una imatge. És la manera de fer de la pedagogia Waldorf, que a aquesta edat confia més en les imatges que en els conceptes, i deixa que l'infant hi torni tantes vegades com necessiti. També funciona com a lectura del dia mateix de l'aniversari, per llegir-la en veu alta abans o després de bufar les espelmes. El conte no tanca la pregunta; obre una manera de parlar-ne. Qui hi ha darrere del conte El text no té autoria individual: està recollit per les escoles Waldorf, com passa amb altres títols del nostre catàleg que vénen de la tradició oral de les aules, com L'eruga verda. Les il·lustracions són de Rosa M. Pujol Clapés, que a ING Edicions també signa La petita llavor, el conte del viatge d'una llavor des que neix al cor d'una flor fins que torna a germinar.  Preguntes freqüents A partir de quina edat és aquest conte? Està recomanat a partir dels 4 anys. És l'edat en què acostumen a arribar les preguntes sobre el naixement i en què l'infant ja pot seguir un relat amb un fil temporal: un abans, un viatge i una arribada. Per llegir-lo acompanyat. Com explica d'on vénen els nadons? Amb una imatge, no amb una explicació biològica. Al conte, l'infant és al món celeste abans de néixer, tria els seus pares des de l'altre costat de l'arc de Sant Martí i baixa a la Terra. És una manera de respondre entre moltes possibles, i no exclou cap altra conversa posterior. És un conte religiós? No pertany a cap confessió religiosa. La imatge del món celeste prové de la mirada de la pedagogia Waldorf sobre l'arribada de l'infant al món, i s'explica en clau simbòlica. Cada família pot llegir-la com li sembli i afegir-hi les seves paraules. Té molt text? Es pot llegir en veu alta? Té poc text i està pensat per llegir-lo en veu alta. Són 32 pàgines en cartoné, amb una il·lustració gran per pàgina, de manera que l'infant pot seguir la història mirant les imatges mentre l'escolta. Una lectura sencera dura pocs minuts.

Adéu, petit amic! és un àlbum il·lustrat per Helena Portella, amb text recollit per les escoles Waldorf, sobre la Sara, una nena que troba un aneguet acabat de néixer i el cuida fins que es fa gran. Recomanat a partir de 4 anys, 32 pàgines en tapa dura. De què tracta La Sara es troba un aneguet acabat de néixer i se l'emporta a casa. El va alimentant, el vetlla mentre dorm, l'acompanya quan aprèn a caminar i a volar. L'ànec creix gran i fort, i entre tots dos neix una amistat d'aquelles que omplen el dia. Fins que un matí l'animal sent la crida dels ànecs salvatges i mira el cel d'una altra manera. El que ve després no és un final trist: és el moment en què estimar algú vol dir deixar-lo marxar. Per què acompanya bé aquesta edat Als quatre anys l'infant ja ha viscut els seus primers comiats, encara que siguin petits: el final de l'estiu, un amic que canvia de classe, l'avi que torna a casa seva després d'uns dies. Aquest conte posa aquesta experiència en mans d'una altra nena i d'un animal, que és una distància còmoda des d'on mirar-la. No ensenya a acomiadar-se ni dona cap lliçó: mostra la Sara fent les dues coses, cuidar i deixar anar, i deixa que l'infant en tregui les seves conclusions. Qui l'il·lustra Les il·lustracions són d'Helena Portella. El text no té autoria individual: està recollit per les escoles Waldorf, com altres títols del nostre catàleg que vénen de la tradició oral de les aules. Preguntes freqüents A partir de quina edat és aquest conte? A partir de 4 anys. El text és breu i la història avança en ordre, sense salts de temps. Als quatre se segueix bé escoltant; cap als sis o set es pot llegir sol si ja ha començat a llegir. És un conte sobre la mort? No. L'ànec no es mor: se'n va amb els ànecs salvatges perquè aquell és el seu lloc. És una història de comiat, no de dol per una mort. Si busques un conte sobre la mort d'un ésser estimat, Adéu, àvia en parla directament. Serveix per parlar d'altres comiats? Sí. Moltes famílies el fan servir davant de canvis on cal deixar anar alguna cosa: començar l'escola, una mudança, un animal de casa que marxa. Allò que el conte mostra és el gest de cuidar i després deixar anar, i això no depèn de quin sigui el comiat. Està publicat en castellà? Sí. L'edició en castellà es titula ¡Adiós, pequeño amigo! i té les mateixes il·lustracions, format i nombre de pàgines. Aquesta fitxa correspon a l'edició en català.

Una tendra història per acompanyar els infants en la caiguda de les primeres dents. El petit castor està molt espantat: li caurà una de les seves grans dents! Creu que sense ella podria deixar de ser un autèntic castor. Però aviat descobrirà que créixer implica canvis, i que aquests també porten confiança i noves oportunitats. Amb delicadesa, aquest conte ajuda els infants a viure amb naturalitat i seguretat l’etapa de la caiguda de les dents. Edat recomanada: a partir de 5 anys. Per què t’agradarà aquest conte Acompanya els infants en l’etapa de la caiguda de les dents. Reforça la confiança i la seguretat en els processos de creixement. Una narració tendra i divertida que transmet calma i humor. Il·lustracions plenes d’expressivitat i encant. Ideal per treballar en família o a l’escola els canvis del creixement. Una història que transmet tendresa i resiliència.

Parlar de la mort amb els infants, fer-ho més fàcil i menys tabú. La Clara està molt trista per la mort del seu germanet Miquel. "Ja no li feia falta mirar" li ha respost la seva mare quan la Clara li ha preguntat per què el seu germà té els ulls tancats, "ho veu tot d'una altra manera", afegeix. Aquestes senzilles paraules juntament amb l'escalfor de la seva mestra i la seva família, ajuden la Clara a entendre una mica millor què li ha passat al seu germà petit.   Dades tècniques: A partir de 4 anys Nre. pàgines: 32 2a edició Descarrega la fitxa del conte