EXPLICAR CONTES A CASA

Des de temps immemorial s'han explicat contes, els contes formen part de la vida de tots els pobles, de totes les cultures, de totes les civilitzacions.

Els contes, els relats mítics, les faules i llegendes tenen uns trets que els caracterítzen. En el conte apareixen sers sobrenaturals emancipats dels déus, ofereixen dons als herois, o al contrari, els sembren d'entravancs. El conte reprodueix un escenari d'iniciació, marcant el transit greu entre la vida de l'infant i la de l'adult per mitjà d'un canvi, d'una mort i d'una resurecció. On la lluita contra el monstre (el mal), els obstacles a véncer, els enigmes per resoldre són el que dóna sentit i estructura al conte. Sobretot en els contes dels germans Grimm, i Perrault que recullen la literartura oral europea, s'observa com l'important dels no és el que són, sinó el que fan. El conte està situat fora del temps i alguns temes troben el seu origen en els rituals, com els de la prohibició d'abandonar la casa i els perills que això comporta, contes d'aquesta tipologia poden ser: “la caputxeta vermella”,“Matxenka i l'os” o “Barba blava”.

Els contes han aplegat famílies i clans al voltant d'un foc, han passat de pares a fills, han traspassat fronteres i malgrat tot no han perdut la seva essència. Avui quan expliquem contes als nostres infants segueixen tenint la mateixa força i vigència i ho veiem en el silenci dels que l'escolten, en la seva expressió i en el seu somriure. Sempre s'ha dit que la cara és el reflex de l'ànima, pel que quan expliquem contes i veiem aquestes expressions, veiem, que l'anima del que l'escolta sigui petit o gran s'obre i disfruta.

Què deuen tenir els contes perquè facin aquest efecte?

Un veritable conte de fades és com un organisme viu, les seqüències d'imatges es desenvolupen amb la mateixa estructura que una planta, creix a partir d'una llavor i desenvolupa flors i fruits, si el plantem en nosaltres, cada nova lectura té nous significats per la nostra experiència vital.

A través de les senzilles imatges dels contes, s'amaga una saviesa que ens explica els processos de la vida del nostre entorn, com els processos de la nostra pròpia vida. És una veu que ens ve del passat i que sentint-la ens alimenta i vivifica la vida interior i aquest fet pot ajudar a l'infant en el seu camí.

L'infant en els seus primers anys ha de créixer confiat, poder saber que les coses no sempre passen com ell voldria, però que és capaç d'enfrontar-se a elles.

Com a pares ens hem de dedicar a la cura física de l'infant, però també parar atenció al seu entorn per un adequat desenvolupament racional i emocional. Les imatges, els símils i les metàfores parlen directament a aquesta ment emocional que és associativa. Aquest és un fet prou conegut en els professionals de la publicitat. Peró que en el nostre cas ens apropa a una adequada comprensió dels contes meravellosos.

Els infants no comprenen la realitat a través de raó, però en canvi tenen una gran capacitat receptiva que retindrà i guardarà molt endins aquestes imatges, com una llavor i a mida que l'infant va creixent aquesta llavor interna també es desenvolupa i s'acopla al pensament donant referents, respostes i formules per a la pròpia superació. En suma el conte no ens dóna altra poder que el d'assumir la realitat a través d'una cultura de l'imaginari i és el que assegura la seva fecunditat de segle a segle i de mil.leni a mil.leni.

Com s'han d'explicar els contes?

En temps passats eren les àvies o gent gran els que acostumaven a explicar contes. Eren persones que començaven a guardar certa distància del món i en la quietud podien parlar a la imaginació de l'infant. Ara cada vegada és fa més difícil trobar persones amb aquest saber fer, però tots els que estimem els contes hauríem d'intentar-ho. Primerament llegint-los, explicant-los a poc a poc, deixant que les imatges que ens formem ens vagin parlant, i en cada nou intent s'anirant millorant les narracions.

L' explicar contes genera un gran nombre de resultats positius. Els infants practiquen habilitats com aprendre a escoltar, enriquiment del vocabulari, visualització de les imatges, recordar. Eines totes necessàries per desenvolupar un pensament despert i viu. Els contes també proporcionen un ric material per alimentar la seva imaginació i els seus jocs dramàtics. Un conte per anar a dormir cada nit ens brinda l'oportunitat de crear una intimitat. La repetició de les expressions, dia rera dia, li transmet a l'infant la seguretat de que totes les coses estan en ordre.Als nens els encanta escoltar una i una altra vegada una història que els agrada. Els contes narrats o llegits de forma melòdica, sense dramatitzar les emocions, com l'exitació o la por, són més adequats per als infants. El final feliç, que és una de les característiques del conte, genera també seguretat i permet als infants implicar-se emocionalment en el relat.

El millor conte per al teu infant és aquell que t'ha fet gaudir a tu mateix. Aquestes històries no solament satisfan a l'infant, sinó que també alimentarà al nen que està amagat a l'interior de cadascú de nosaltres. Un llibre ben fet, ben escrit, amb il.lustracions de bona qualitat és un tresor per a tota la vida. L' explicar un conte al vespre, o una tarda de pluja o en un moment tranquil del dia, seure a la falda de la mare o del pare i mirar les imatges de un conte mentre se li llegeix el text són moments únics, que ademés de ser divertits, fortifiquen els vincles de pares i fills i són un pas adequat per desenvolupar bons lectors en la etapa escolar.

“Si vols un adult amb un pensament creatiu, de petit explica-li contes, si el vols ademés més savi explica-li més contes”

A. Einstein